En el Pla Director que s’aplica a les instal·lacions de Súria i de Sallent s’inclouen mesures de restauració ambiental que es poden diferenciar en dos blocs: un primer de mesures correctives, i un segon de mesures de seguiment i control necessaris per conèixer l’estat i la evolució del medi i determinar l’eficàcia de les mesures correctives.
La gestió de l’aigua en els dipòsits salins gestionats implica la utilització combinada de mesures correctives tant de caràcter general, com metodologies correctives d’àmbit específic. Com a mesures correctives de caràcter general es disposa de dues xarxes de canals perimetrals per a cada dipòsit. Les xarxes estan formades per un canal extern excavat en el terreny natural, amb l’objectiu d’evitar l’entrada d’aigua dolça de l’entorn cap als dipòsits, i una xarxa interna de canals de làmina PEAD i / o formigó, per tal de recollir totes les aigües salines que circulen pel nivell més superficial del dipòsit.
Per captar les aigües que circulen a la base del dipòsit es disposa a més d’un sistema de drenatge intern, que va ser instal·lat a l’inici dels dipòsits. A més, en les noves zones d’aportació es realitza una impermeabilització de la base assegurant en tot moment l’estabilitat i el drenatge per a la captació total de les aigües salines generades. Com a mesures de caràcter específic, s’ha aplicat primer un adequat programa de recerca per al disseny de pous, rases-drenatge i drenatges californians en aquells punts, on s’ha detectat risc que les aigües salines entrin en contacte amb el medi hídric local.
Un cop dissenyades i construïdes les mesures de caràcter específic, les aigües salines captades, juntament amb la de les mesures de caràcter general, són caracteritzades des del punt de vista hidroquímic i comptabilitzades amb comptadors volumètrics i són enviades a la planta de processament, on poden ser aprofitades en part per al procés industrial, i la resta s’envia al mar Mediterrani a través del col·lector de salmorres.
El col·lector de salmorres és una infraestructura pública, de 128 quilòmetres de longitud, que discorre per diferents municipis, on els usuaris del mateix paguen en concepte d’amortització, manteniment i ús. El col·lector es va posar en funcionament a principis dels 90 i el seu objectiu és evitar abocar l’efluent, de les plantes de tractament, mines i dipòsits salins, a la llera dels rius Llobregat i Cardener i per tant evitar l’afecció al medi hídric. L’aigua que s’envia al col·lector representa un 15% del volum total circulant i suposa per a l’organització un cost de 1.2 M € a l’any aproximadament (avui dia ja s’està construint un nou col·lector de salmorres).

Recursos i eines de gestió
La protecció del Medi Ambient és part integral de la gestió d’ICL Iberia, i constitueix una de les seves prioritats donada la naturalesa de la seva activitat. Va ser la primera empresa minera a Espanya a comptar amb un Sistema de Gestió Ambiental (SGA) certificat i compta amb una inversió anual mitjana de 10 milions d’euros.
Per a la correcta gestió del SGA la companyia ha dotat a més d’un equip amb caràcter pluridisciplinar al departament de medi ambient, perquè es dediqui en exclusiva a la coordinació de la gestió dels vectors ambientals i a les mesures correctores i de seguiment. Un panell d’experts, científics i professionals amb llarga experiència, també han col·laborat amb per al disseny de noves mesures correctores i de seguiment i control.
